La sortida no és una cosa que decideixes mentre l’operació està oberta. Es decideix abans d’entrar, al mateix temps que tota la resta, i després s’executa. Gairebé tots els problemes de sortida són en realitat problemes de planificació que s’han ajornat fins al pitjor moment possible.
Encertar la direcció és la part que la gent practica. Sortir és la part que decideix quant valia haver encertat la direcció.
Tenir raó i perdre igualment
Vaig trobar el que semblava una entrada perfecta amb l’RSI i el Vortex, i després vaig fer amb presses la part que importava igual. Vaig triar una durada més curta del que demanava la meva pròpia anàlisi.
El preu es va moure exactament com havia previst. La meva posició ja s’havia tancat durant un petit retrocés (pullback) abans d’arribar-hi.
Tenir raó sobre la direcció no val res si la sortida és incorrecta, i jo a la sortida hi havia dedicat uns dos segons de reflexió.
Aquesta és la forma de la majoria d’errors de sortida. No una mala lectura del mercat, sinó una bona lectura malbaratada. L’anàlisi es va emportar vint minuts i la sortida dos segons, i el compte només paga per la segona.
Cada operació necessita tres sortides, no una
La majoria de gent planifica una sola sortida, l’objectiu de benefici, i improvisa tota la resta. Un pla complet en té tres, i totes tres s’escriuen abans de fer clic.
| La sortida | Què és | Què la decideix |
|---|---|---|
| L’objectiu | On prens el benefici | L’estructura del gràfic. El nivell següent, el màxim anterior, un moviment mesurat |
| La invalidació | El punt en què la idea deixa de ser certa | El gràfic, una altra vegada. No el teu compte, i tampoc un número rodó |
| La sortida per temps | Quan surts perquè no ha passat res | La tesi. Si el moviment havia de passar a l’obertura i ja és l’hora de dinar, el motiu per ser-hi ha desaparegut |
La tercera és la que gairebé ningú no apunta, i és on se’n va una quantitat sorprenent de diners. Una operació que ni guanya ni perd continua costant-te: spread (diferència entre el preu de compra i el de venda), finançament i l’atenció que no dediques al següent setup (configuració favorable). «Encara no ha tocat el meu stop-loss» no és un motiu per quedar-te en una cosa que ha deixat de fer el que esperaves.
Què costa realment tancar abans d’hora les operacions guanyadores
Recollir beneficis abans d’hora sembla sensat. Un guany realitzat és real, i un objectiu només és una esperança. Però aquesta sensació fa una cosa concreta als teus números, i val la pena veure-ho per escrit.
El percentatge d’encerts (win rate) que necessites per arribar al punt d’equilibri depèn de la relació que aconsegueixes de veritat, no de la que havies planificat. Així que, si planifiques una operació 2:1 i per costum en prens la meitat, no has reduït el risc. Has apujat el llistó que has de superar.
| Havies planificat | El que prens realment | Percentatge d’encerts que ara necessites per arribar al punt d’equilibri |
|---|---|---|
| 2 × el teu risc | 2 × risc | 33 % |
| 2 × el teu risc | 1,5 × risc | 40 % |
| 2 × el teu risc | 1 × risc | 50 % |
| 2 × el teu risc | 0,5 × risc | 67 % |
Llegeix l’última fila. Un trader que planifica 2R i per costum en cobra una quarta part ha d’encertar dues vegades de cada tres, amb una estratègia dissenyada per funcionar encertant una vegada de cada tres. No ha canviat res de l’estratègia. Només les sortides.
Les matemàtiques que hi ha darrere d’aquesta simple divisió s’expliquen a gestió del risc en el trading.
Per què continues sortint massa aviat
Això s’ha mesurat. Terrance Odean va estudiar 10.000 comptes de corretatge i va trobar que els inversors venien les posicions guanyadores a un ritme del 14,8 % i les perdedores al 9,8 %, de manera que una posició guanyadora tenia aproximadament 1,5 vegades més probabilitats de ser venuda que una de perdedora. L’any següent, les guanyadores que havien venut van superar les perdedores que havien conservat en 3,4 punts percentuals.
Així que l’instint no és només emocional. És al revés, és car i és gairebé universal. Saber-ho no l’apaga, però sí que et diu contra què t’has de protegir.
Normalment hi ha tres coses que l’impulsen:
- L’última operació. Després d’una pèrdua, la següent operació guanyadora es tanca abans d’hora per deixar el dia en verd. La mida del guany la fixa l’operació anterior i no aquesta.
- Mirar. Com més de prop vigiles una posició, abans la tancaràs. Cada tic en contra és un petit argument, i al final li acabes donant la raó.
- La posició és massa gran. Si aguantar el soroll normal et resulta incòmode, trobaràs un motiu per sortir. És un problema de mida disfressat de sortida.
Importa quina de les tres és, perquè cadascuna té una solució diferent, i a controlar les emocions en el trading trobaràs més informació sobre com distingir-les.
Sortides parcials, amb honestedat
Retirar una part al primer objectiu i deixar córrer la resta és el compromís habitual. És raonable, però es ven com si fos gratis i no ho és.
El que fa realment és que la posició sigui més fàcil d’aguantar, cosa que val molt si l’alternativa és tancar-la tota abans d’hora. El que també fa és limitar les teves millors operacions, que són les que paguen tota la resta. Una estratègia en què uns quants resultats excepcionals sostenen tot l’any queda mal servida per una regla que els redueix a la meitat.
Hi ha dues condicions que fan que les sortides parcials tinguin sentit: les has decidit abans d’entrar i tens prou operacions registrades per saber si les teves operacions guanyadores normalment van més enllà del primer objectiu. Decidir fer parcials en el moment que l’operació va guanyant no és una estratègia. És la sortida anticipada amb un màrqueting millor.
Quan és correcte moure una sortida
No tots els ajustos són debilitat. La prova sempre és la mateixa: què ha canviat, el gràfic o el que sents?
| El moviment | Què sol voler dir | Veredicte |
|---|---|---|
| Allunyar el stop-loss perquè el preu s’hi acosta | Converteixes una pèrdua coneguda en una de desconeguda | Mai |
| Pujar el stop-loss a mesura que l’operació va a favor teu | Protegir un guany real amb una regla escrita | Bé, si la regla estava escrita abans |
| Tancar abans d’hora perquè el setup s’ha trencat | El gràfic t’ha tret el motiu pel qual vas entrar | Correcte, i no és cap sortida anticipada |
| Tancar abans d’hora perquè està trigant molt | Avorriment | Això és una sortida per temps, així que escriu-la al pla i deixa d’improvisar-la |
| Allargar l’objectiu perquè va bé | Cobdícia que es fa passar per confiança | Gairebé mai. Fes l’operació que havies planificat |
La tercera fila mereix èmfasi. Sortir perquè el motiu de l’operació ha desaparegut no és indisciplina. És justament la raó de tenir un motiu. El que fa que una sortida sigui anticipada és que no ha canviat res excepte els teus nervis.
Com saber si el problema són les sortides
No has d’endevinar. Si portes un registre, la resposta ocupa dues columnes.
- Posa la sortida planificada i la sortida real una al costat de l’altra per a les últimes vint operacions.
- Compta quantes vegades coincideixen.
- Per a les que no coincideixen, apunta cap a on t’has desviat: has sortit abans d’hora o has aguantat més enllà del pla.
Si la majoria de les diferències són sortides anticipades en operacions guanyadores, el problema són els nervis i la mida, no l’anàlisi. Si són sortides tardanes en operacions perdedores, és el problema contrari i és més urgent. Si la columna del pla sovint està buida, no hi havia cap pla per incomplir, que és el més fàcil de solucionar dels tres i el més habitual.
La plantilla de com portar un diari de trading té totes dues columnes precisament per aquest motiu.
Preguntes freqüents
Com sé quan he de tancar una operació?
Quan s’arriba a una de les tres sortides: l’objectiu, el nivell d’invalidació o el límit de temps. Si et fas la pregunta enmig d’una operació i no s’ha tocat cap d’aquests punts, la resposta sincera és que no l’havies acabat de planificar, i l’estàs acabant ara, sota pressió, amb diners en joc.
Quant de temps t’has de quedar en una operació?
Mentre el motiu pel qual vas entrar continuï sent cert. Això és menys temps del que la majoria de gent manté les operacions perdedores i més del que manté les guanyadores. Si la teva tesi tenia un horitzó temporal, i n’hauria de tenir, aquest horitzó és la resposta.
Què passa si no tanco mai una operació?
Depèn del que tinguis. Una posició en accions es pot mantenir indefinidament i simplement puja i baixa. Una posició amb palanquejament (leverage) cobra finançament cada dia i te la poden tancar si s’esgota el marge, i un producte amb data de venciment es tanca sol al venciment, tant si hi estaves preparat com si no. El denominador comú és que no decidir també és una decisió, i la pren algú que no ets tu.
He de fer servir un objectiu fix o un stop-loss dinàmic?
Els objectius fixos s’adeqüen a estratègies amb un nivell clar al gràfic on apuntar, i són més fàcils de provar perquè el pla no és ambigu. El stop-loss dinàmic s’adequa a condicions de tendència en què el moviment pot anar molt més lluny que qualsevol nivell que haguessis pogut indicar per endavant. La resposta equivocada és canviar d’un a l’altre enmig de l’operació, que és com acabes amb el pitjor de tots dos.
En resum
Escriu tres sortides abans d’entrar: on prens el benefici, on la idea ha mort i quan surts perquè no ha passat res. Després executa-les.
Tancar les operacions guanyadores abans d’hora no redueix el risc. Apuja el percentatge d’encerts que necessites, sense fer soroll, fins que una estratègia que funcionava sobre el paper deixa de funcionar al compte. He pagat per aquesta lliçó, i la part equivocada no era l’entrada.