No pots eliminar l’emoció del trading. Tots els articles que et diuen «mantingues la disciplina» descriuen el resultat, no el mètode. La disciplina és l’aspecte que té des de fora quan una altra cosa està funcionant.
El que funciona de veritat és més concret del que sembla. Hi ha dos estats que trenquen un pla de trading. El trenquen en direccions oposades, i necessiten solucions oposades. Gairebé tota la resta és una variant d’un d’aquests dos.
L’operació en què la cobdícia anava disfressada
Una vegada vaig tenir tres operacions perdedores seguides i em va entrar el pànic. No va ser la por la que va prendre el control. Va ser la cobdícia. Vaig doblar la posició per recuperar els diners ràpidament, sense cap anàlisi tècnica al darrere. També vaig perdre aquella.
Aquell va ser el moment en què vaig entendre que el mercat no sap res de les meves emocions i no hi té cap interès. No em castigava, i no em devia res.
Ara, en el moment que noto que la cobdícia o la por prenen la decisió, apago la pantalla fins que tinc el cap clar.
El que val la pena observar és que en aquell moment no semblava cobdícia. Semblava assumir la responsabilitat, com si arreglés alguna cosa. Aquest és el problema d’aquests dos estats. Cap dels dos no s’anuncia. Arriben disfressats de decisió raonable, i per això detectar-los ha de ser mecànic i no una qüestió de notar com et sents.
La por i la cobdícia no són el mateix problema
La majoria de consells tracten l’emoció com una sola cosa i donen un sol remei, normalment «fes una pausa». Però els dos estats danyen un pla de maneres oposades, i una solució pensada per a l’un pot empitjorar l’altre. Dir a un trader amb por que sigui més valent i dir a un trader cobdiciós que sigui més valent no és la mateixa instrucció.
| En aquest moment | La por et fa | La cobdícia et fa |
|---|---|---|
| Entrar | Saltar-te un setup (configuració favorable) vàlid, o dubtar fins que el moviment ja ha passat | Entrar sense setup, o perseguir un preu que ja s’ha mogut |
| Triar la mida | Operar amb una mida massa petita perquè el resultat importi | Passar del teu propi límit perquè aquesta sembla segura |
| Aguantar una guanyadora | Tancar abans d’hora per una fracció de l’objectiu | Mantenir-la més enllà de l’objectiu esperant més |
| Aguantar una perdedora | Bloquejar-te i esperar que es recuperi | Afegir-hi posició perquè la mitjana quedi millor |
| Després d’una pèrdua | Deixar d’operar durant dies, fins i tot amb els bons setups | Tornar a operar immediatament, i amb més mida |
| La història que t’expliques | «Vaig amb compte» | «Actuo amb decisió» |
Llegeix l’última fila dues vegades. Totes dues frases són coses que diria una persona sensata. Cap de les dues no compta com a prova, perquè les diràs exactament en les situacions en què són menys certes.
Com saber en quin dels dos estats ets
Com que la sensació no és fiable, fes servir el comportament. Són coses que pots observar, i les pots comprovar en pocs segons sense haver de fer abans un exercici d’honestedat amb tu.
| Què et veus fent | Quin estat | Què pots fer-hi |
|---|---|---|
| Comprovar la posició cada pocs segons | Por | Posa una alerta de preu i tanca la pestanya. El gràfic no et necessita |
| Voler tancar una guanyadora molt abans de l’objectiu | Por | Res. L’objectiu el vas triar amb calma, i aleshores eres més fiable |
| Voler augmentar la mida just després d’una operació en vermell | Cobdícia | Atura’t per avui. Aquesta és la que surt cara |
| Entrar sense escriure per què | Cobdícia | Escriu primer la frase. Si surt vaga, no hi ha operació |
| Sentir certesa | Cobdícia | Redueix la mida a la meitat. La certesa és una sensació, no informació |
| Alleujament quan es tanca una posició, guanyis o perdis | Por | La posició era massa gran. És un problema de mida, no de nervis |
Aquesta última és la línia més útil d’aquest article. L’alleujament és una mesura. Si tancar una operació et treu un pes de sobre, portaves més del que et permetia pensar amb claredat, i cap entrenament mental no arregla una mida que és incorrecta.
Què fer amb la por
Fes la posició prou petita perquè sigui avorrida
La por davant la pantalla gairebé sempre és un problema de mida disfressat. Una posició que pots aguantar amb calma durant el soroll normal té la mida correcta. Una posició que et fa vigilar cada tic no la té, per bo que semblés el setup. Reduir la mida sembla que sigui renunciar a l’operació. És just el contrari. És el que et permet aguantar-la de veritat.
Mantén la decisió que ja vas prendre
La por ataca sobretot les sortides. L’objectiu que vas fixar abans d’entrar el va triar una versió de tu més tranquil·la i més ben informada. La versió que vol tancar abans d’hora al 40 % de l’objectiu té menys informació, no més. Si continues anul·lant els teus propis objectius, és una cosa per registrar i comptar, no per discutir en aquell moment.
Separa la prudència de l’evitació
Saltar-te un setup perquè les condicions no són les adequades és criteri. Saltar-te’l perquè l’últim va perdre és por. Des de dins se senten idèntics. L’única manera de distingir-los després és un motiu escrit, i aquest és l’argument a favor de portar un diari de trading.
Què fer amb la cobdícia
Fixa la mida abans de la sessió, no durant
La cobdícia no sol canviar la teva estratègia. Canvia la teva mida, i ho fa operació a operació, de manera que cap pas no sembli poc raonable. Decideix la xifra abans que obri el mercat i dona-la per tancada, com l’hora a què poses el despertador.
Tracta la certesa com un avís
Les operacions que surten pitjor rarament són les que et feien dubtar. Són les que et semblaven segures, perquè la certesa és el que elimina les comprovacions. El meu pitjor dia va començar amb un senyal del qual no tenia cap dubte.
No augmentis mai la mida per recuperar
Augmentar la mida després d’una pèrdua és l’hàbit més destructiu del trading, i té el seu propi article a com aturar el trading de venjança. En resum: després de cinc operacions perdedores normals a l’1 % cadascuna, necessites aproximadament un 5 % per tornar al punt de partida. Si dobles després de cada pèrdua, necessites aproximadament un 39 %.
La regla que serveix per a tots dos
Tot l’anterior es redueix a un sol principi. Pren les decisions amb el cap fred, i fes-les prou mecàniques perquè la versió de tu que és davant la pantalla no les pugui renegociar.
A la pràctica, això vol dir quatre xifres escrites abans que comenci la sessió:
- La mida, calculada com a percentatge i no triada a ull.
- La condició d’entrada, en una frase prou concreta perquè pugui resultar falsa.
- La sortida, tant l’objectiu com el nivell que invalida la idea.
- El punt en què t’atures per avui, en diners.
Fixa’t que cap d’aquestes xifres no parla d’emocions. No intentes sentir-te diferent, que no és una cosa que puguis fer a voluntat. Intentes reduir el nombre de decisions que tens a l’abast en el moment en què el teu criteri és pitjor. Això és un problema de disseny, i els problemes de disseny es poden resoldre.
Quan deixa de ser una qüestió de disciplina
Tots els articles sobre aquest tema s’aturen a «gestiona les teves emocions». Val la pena dir el que cap d’ells no diu: per a algunes persones això no és gens un problema de control emocional.
Una recerca publicada a Frontiers in Psychiatry el 2021 per Hakansson, Fernandez-Aranda i Jimenez-Murcia indica que al voltant del 8 % dels inversors en mercats financers podrien complir els criteris de joc problemàtic en relació amb el seu trading, i descriu el trading ràpid com una via reconeguda cap a deutes greus i problemes de salut mental.
La prova honesta no és com et sents mentre operes. És el que el trading fa a la resta de la teva vida:
- Operes amb diners que necessites per al lloguer, les factures o els deutes.
- Amagues la mida de les teves pèrdues a les persones properes.
- Has decidit parar més d’una vegada i no ho has fet.
- Està afectant el teu son, la teva feina o les teves relacions.
Si diverses d’aquestes coses són certes, les quatre xifres d’abans no aguantaran, perquè no estan pensades per a això. És el mateix terreny que el joc, respon als mateixos tipus d’ajuda, i parlar amb un metge o amb un servei d’ajuda per a problemes de joc és un primer pas sensat, no un pas dramàtic.
Preguntes freqüents
Com puc eliminar del tot l’emoció del trading?
No pots, i els traders que diuen que ho han aconseguit descriuen bons sistemes, no una absència de sentiments. L’objectiu realista és fer que el moment emocional sigui irrellevant perquè ja ho tens tot decidit, no deixar de tenir aquest moment. L’automatització completa elimina les decisions, però desplaça l’emoció en comptes d’esborrar-la: la porta a la decisió de quan apagar el sistema.
Què va dir Warren Buffett sobre la por i la cobdícia?
La seva frase coneguda és «tingues por quan els altres són cobdiciosos i sigues cobdiciós quan els altres tenen por» (Warren Buffett). Val la pena tenir clar què vol dir, perquè se cita per al problema equivocat. Descriu anar en contra del sentiment de tot el mercat durant períodes llargs. No diu res sobre gestionar la teva pròpia reacció a una operació perdedora un dimarts a la tarda, que és el tema d’aquest article. Totes dues coses es confonen constantment.
Per què perden el 95 % dels traders?
La xifra concreta és folklore, tot i que les xifres documentades no en queden gaire lluny, i s’expliquen a fons a per què continues perdent diners. Pel que fa a quanta culpa té l’emoció: rarament n’és la causa directa. L’emoció canvia la mida i el moment, i són la mida i el moment els que fan el mal.
Un compte demo hi ajuda?
Per aprendre la plataforma, sí. Per a això, gairebé gens. La por i la cobdícia són respostes a tenir diners en risc, i en un compte demo no n’hi ha cap. Un compte real molt petit t’ensenya més sobre el teu propi comportament en una setmana que un compte demo gran en un any.
En resum
Dos estats, direccions oposades. La por retalla les guanyadores, se salta setups i es bloqueja amb les perdedores. La cobdícia sobredimensiona, persegueix el preu i afegeix posició a les perdedores. Cap dels dos no s’anuncia, així que vigila el comportament i no la sensació.
Després decideix les quatre xifres amb el cap fred, i munta-ho de manera que la persona que és davant la pantalla ja no tingui res a decidir.