Si continues perdent diners, la causa normalment no és la teva anàlisi. És la mida de les teves posicions, la freqüència amb què operes i el que fas durant els deu minuts posteriors a una pèrdua. Aquestes tres coses decideixen la major part del resultat abans que el gràfic tingui cap importància.
Això és incòmode, perquè vol dir que un indicador millor no ho arreglarà. També és una bona notícia, perquè totes tres són coses que controles completament.
A continuació tens els sis motius que surten més sovint, com es veu cadascun dins d’un compte real i una manera d’esbrinar quin és el teu.
Primer, la xifra que ningú no posa a la pàgina d’inici
Entre el 74 % i el 89 % dels comptes minoristes perden diners. Aquesta xifra no surt d’un blog de trading. Prové de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats, que va revisar el trading minorista amb CFD a tota la UE i va trobar pèrdues mitjanes per client d’entre 1.600 i 29.000 euros. Per això tots els bròquers regulats d’Europa han de mostrar ara el seu propi percentatge de pèrdues a la part superior del seu lloc web. Ves a mirar el que fas servir. La xifra hi és.
Llegeix-ho com a context, no com a consol. No vol dir que perdre sigui inevitable. Vol dir que la majoria de gent arriba fent el mateix grapat de coses, i aquestes coses tenen resultats previsibles.
1. Arrisques massa a cada operació
Aquest és el motiu que liquida comptes, i qui ho fa gairebé mai no ho veu, perquè una operació gran sembla correcta fins just a la cinquena pèrdua seguida.
Cinc pèrdues seguides no són mala sort. Una moneda cau en creu cinc vegades seguides més o menys un cop de cada 32 intents. En cent operacions és d’esperar que et passi, probablement més d’una vegada. Així que la pregunta no és si passarà. La pregunta és com queda el teu compte després.
| Risc per operació | Compte restant després de 5 pèrdues | Després de 10 pèrdues |
|---|---|---|
| 1 % | 95 % | 90 % |
| 2 % | 90 % | 82 % |
| 5 % | 77 % | 60 % |
| 10 % | 59 % | 35 % |
| 20 % | 33 % | 11 % |
La fila de baix és on moren la majoria de comptes de principiants. I el mal no és simètric, que és la part que la gent no veu. Perdre diners i recuperar-los no són feines de la mateixa mida.
| Si perds | Necessites aquest guany només per tornar al punt de partida |
|---|---|
| 10 % | 11 % |
| 20 % | 25 % |
| 30 % | 43 % |
| 50 % | 100 % |
| 70 % | 233 % |
Una caiguda del capital (drawdown) del 50 % necessita un guany del 100 % per desfer-la. Si poguessis fer un 100 % de manera fiable, no estaries llegint això. Per això el consell habitual és arriscar entre l’1 % i el 2 % del compte en cada operació. Aquestes xifres no tenen res de màgic. Simplement són prou petites perquè una ratxa de pèrdues normal sigui suportable.
Un advertiment sincer: ajustar la mida de la posició no converteix una estratègia perdedora en una de guanyadora. Et dona prou temps per descobrir quina de les dues tens.
2. Recolleixes beneficis massa aviat i deixes córrer les pèrdues
Això té nom i té mesura. Terrance Odean va estudiar 10.000 comptes de corretatge i va trobar que els inversors venien les posicions guanyadores a un ritme del 14,8 % i les perdedores a un ritme del 9,8 %. Dit d’una altra manera, una posició guanyadora tenia aproximadament 1,5 vegades més probabilitats de ser venuda que una de perdedora.
Després va seguir què passava a continuació. Durant l’any següent, les guanyadores que havien venut van superar les perdedores que havien conservat en 3,4 punts percentuals. L’instint no era només emocional. Era al revés.
És fàcil veure per què. Vendre una guanyadora consolida un benefici, i un benefici consolidat sembla disciplina. Mantenir una perdedora evita haver d’apuntar la pèrdua, i una pèrdua sobre el paper encara sembla que podria tornar. Totes dues són decisions emocionals disfressades de pla.
La solució no és la força de voluntat. És decidir totes dues sortides abans d’entrar i després tractar-les com a decisions ja preses. En parlo més a quan sortir d’una operació.
3. Operes molt més sovint del que et penses
Brad Barber i Terrance Odean van seguir 66.465 llars en un bròquer de descompte del 1991 al 1996. El mercat va rendir un 17,9 % anual durant aquell període. La llar mitjana va guanyar un 16,4 %. La cinquena part més activa dels traders va guanyar un 11,4 %.
Van perdre 6,5 punts percentuals a l’any, i no perquè triessin actius pitjors. Era el cost. Cada operació paga el spread (diferència entre el preu de compra i el de venda), normalment una comissió i de vegades el finançament nocturn. Aquests costos són segurs. El benefici, no. Opera quatre vegades més i pagaràs quatre vegades més pel mateix avantatge (edge) incert.
Compta les operacions del mes passat. La majoria de gent en calcula la meitat de les que són en realitat.
4. Decideixes on sortir només quan ja ets dins
Abans d’entrar, el teu judici és lliure. No hi ha res en joc, així que pots mirar el gràfic i dir amb sinceritat on quedaria desmentida la idea.
En el moment que entres, aquest judici passa a ser d’algú que té diners en joc i que mira com es mou una xifra. Aquesta persona trobarà motius. El nivell no s’ha trencat de veritat. Només és una metxa. Tornarà després de la notícia. Cap d’aquests pensaments no se t’acut abans d’entrar, i això et diu exactament què són.
Així que escriu tres xifres abans de cada entrada:
- El preu que demostra que la idea és errònia. Aquest és el teu stop-loss.
- El preu on agafes el benefici.
- La quantitat de diners que perds, en la teva pròpia moneda, si salta el stop-loss.
Si no pots escriure les tres, no tens una operació. Tens una opinió.
5. Operes amb més mida just després d’una pèrdua
Aquesta és la diferència entre un compte que està en pèrdues i un compte que ha desaparegut.
La lògica sembla sòlida en aquell moment. Has perdut 200, així que una operació del doble de la mida habitual ho recupera d’un sol cop. El que passa de veritat és que obres una posició més gran, amb un setup (configuració favorable) pitjor, amb menys paciència, mentre el teu judici és al pitjor moment del dia. La pèrdua següent és el doble, i la mida següent es torna a doblar.
L’única solució fiable és mecànica, perquè en aquell moment el teu judici simplement no està disponible. Tria una regla per endavant i escriu-la. Dues pèrdues en un dia i la plataforma es tanca. O una pèrdua diària màxima en diners, no en percentatge, perquè no la puguis discutir.
Hi ha una versió més dura d’això que val la pena anomenar. Si operes amb diners que necessites per al lloguer o les factures, si amagues la mida de les teves pèrdues a les persones properes, o si les pèrdues afecten el teu son, la teva feina o les teves relacions, aleshores el problema ja no és la mida de la posició. El trading pot tornar-se compulsiu de la mateixa manera que el joc d’apostes, i hi ajuden els mateixos tipus de suport. Val la pena parlar-ne amb algú abans de llegir un altre article sobre stop-loss.
6. No portes cap registre, així que repeteixes el mateix error
Pregunta a un trader que perd per què perd i normalment et donarà una teoria. Demana-li que t’ensenyi les últimes vint operacions i normalment no podrà.
Sense registre, cada pèrdua sembla un cop de mala sort aïllat. Amb registre, el patró sol ser evident en vint operacions, i sol ser una de les cinc coses anteriors. Portar aquest registre és el que menys costa de tota la llista i el que la gent se salta més sovint. Trobaràs més informació sobre com fer-ho a portar un diari de trading.
Els errors que passen abans de la primera operació
Els sis motius anteriors passen tots davant de la pantalla. N’hi ha un segon grup que ja està decidit abans que obris res, i com que són invisibles durant l’operació, poques vegades se’ls atribueix la culpa.
No hi ha cap pla escrit
No una estratègia al cap. Per escrit, en algun lloc on puguis rellegir-la: quin setup agafes, amb quina mida, on surts i què fa que pleguis per avui. Si no està escrit, no es pot incomplir. Això sona a llibertat i en realitat és el problema. No pots millorar una cosa que no té cap versió fixa amb què comparar-la.
Operar amb consells, senyals i la convicció dels altres
Una operació manllevada no té sortida, perquè la confiança venia d’una altra persona i no es transfereix. Quan va en contra teu, no tens res a què recórrer. També per això és tan difícil deixar un servei de senyals perdedor: mai no vas construir allò que et diria que no funcionava.
No saber quant et costa un cicle complet (entrada i sortida)
La majoria de principiants saben dir quin benefici busquen, però no quant costa entrar i sortir. Spread, comissió, i finançament nocturn quan correspon. Això surt de cada operació, guanyadores i perdedores per igual, i amb mides petites representa una part del resultat molt més gran del que la gent s’espera.
| Si un cicle complet costa | I busques | El cost és aquesta part del teu objectiu |
|---|---|---|
| $2 | $20 | 10 % |
| $2 | $50 | 4 % |
| $2 | $100 | 2 % |
| $5 | $20 | 25 % |
Les files de dalt i de baix expliquen per què les operacions petites i freqüents són molt més difícils del que semblen. En aquestes, no competeixes amb el mercat. Primer competeixes amb els teus propis costos.
Operar amb cinc coses alhora el primer mes
Cada instrument té el seu horari, el seu rang normal i la seva reacció a les notícies. Seguir-ne cinc vol dir no aprendre’n cap. També vol dir que mai no podràs saber si una setmana perdedora va ser culpa de l’estratègia o del fet que no sabies que un d’ells es mou a les 15:00. Un sol instrument fins que hi tinguis cinquanta operacions.
Si vols la versió curta dels deu motius d’aquesta pàgina, és que gairebé cap no té a veure amb llegir el gràfic.
Com esbrinar quin és el teu
Agafa les vint operacions següents i apunta’n set coses. No cal un full de càlcul sofisticat, una llibreta ja va bé.
- Data i instrument.
- Per què vas entrar, en una frase, escrita abans de fer clic.
- El stop-loss i l’objectiu que havies previst.
- On vas sortir realment.
- El percentatge del compte que vas arriscar.
- Si vas seguir el teu propi pla, sí o no.
- Com et senties, en dues o tres paraules.
Després rellegeix les vint i compta. Si el percentatge arriscat va canviant, és el motiu 1. Si les teves pèrdues són sistemàticament més grans que els teus guanys, el motiu 2. Si hi ha més files de les que esperaves, el motiu 3. Si les sortides previstes i les reals no coincideixen una vegada i una altra, el motiu 4. Si la mida salta després d’una fila en vermell, el motiu 5.
La columna de sí o no és el més útil de la pàgina. Separa dos problemes completament diferents. Si vas seguir el pla i tot i així vas perdre, el problema és l’estratègia. Si no el vas seguir, l’estratègia no s’ha provat mai, i canviar-la no et diria res.
Els nou mesos en què vaig culpar allò que no era
Vaig passar prop de nou mesos perdent, i durant la major part d’aquell temps estava convençuda que el problema era l’estratègia. Cada ratxa de pèrdues m’enviava a buscar-ne una de millor. Un indicador diferent, un conjunt de regles diferent, alguna cosa que no estigués trencada.
L’estratègia no era el que estava trencat. No hi havia cap gestió del risc. No tenia cap import fix que estigués disposada a perdre en una operació, així que la mida es movia segons com de segura em sentia, i sempre em sentia més segura just abans de les pitjors decisions.
Quan per fi vaig fixar l’import que arriscaria en cada operació i vaig deixar de moure’l, la ratxa de pèrdues es va acabar. No perquè aquella setmana millorés la meva anàlisi, perquè no va millorar. Les mateixes decisions, amb la mida correcta, van deixar d’acumular-se en un forat del qual no podia sortir.
Aquell únic canvi és el que va evitar que el compte arribés a zero, i és per això que el primer punt d’aquesta llista és la mida de la posició i no res relacionat amb les entrades.
El canvi que més fa moure la xifra
Si només arregles una cosa, arregla la mida. És aritmètica i no judici, així que funciona fins i tot els dies en què el teu judici no funciona.
Calcula-ho en aquest ordre, abans de l’entrada:
- El compte és de 2.000. L’1 % és 20. Això és el màxim que et pot costar aquesta operació.
- L’entrada és a 50,00 i el stop-loss a 47,00, així que cada unitat arrisca 3,00.
- 20 dividit entre 3 és 6. Compres 6 unitats, no el nombre que et semblava bé.
L’ordre importa. La majoria de traders que perden trien primer la mida i després busquen un stop-loss que hi encaixi. Fes-ho al revés: el mercat decideix el teu stop-loss i les matemàtiques decideixen la teva mida. Per saber-ne més, consulta gestió del risc en el trading.
Preguntes freqüents
Quin és l’error més gran en el trading?
Si ho mesures per la rapidesa amb què liquida comptes, arriscar massa en una sola operació. Si ho mesures pel nombre de persones a qui afecta, no tenir cap pla escrit, perquè tots els altres errors d’aquesta pàgina són més fàcils quan no hi ha res a incomplir. Tots dos estan relacionats: un pla és sobretot un conjunt de decisions sobre la mida, preses amb calma.
Un compte més gran ho arreglaria?
No. Totes les xifres anteriors són percentatges, i als percentatges no els importa quants diners hi ha al compte. Un trader que arrisca el 20 % per operació perd un compte de 50.000 de la mateixa manera que en va perdre un de 500, només que més a poc a poc al principi i més car al final.
Hauria de tornar a un compte demo?
Per aprendre a fer servir la plataforma, sí. Per corregir qualsevol dels sis motius anteriors, en general no. Cinc dels sis són emocionals, i l’emoció no hi és quan els diners no són reals. Un compte real molt petit t’ensenya més sobre tu que un compte demo gran.
Quant trigaré a deixar de perdre?
No hi ha cap xifra honesta, i qui te’n doni una et vol vendre alguna cosa. El que sí que pots mesurar és si la teva pèrdua mitjana es fa més petita i si la columna de sí o no del teu diari es va omplint sobretot de sís. Aquestes dues coses es mouen abans que el saldo.
És la meva estratègia o soc jo?
Vint operacions registrades t’ho diran, i res més no t’ho dirà. La majoria de gent dona per fet que és l’estratègia, la canvia, i així mai no arriba a vint operacions amb cap enfocament. Aquest és un motiu per perdre diners en si mateix, i probablement el més comú de tots.
En resum
Els traders que deixen de perdre diners rarament ho aconsegueixen trobant un senyal millor. Ho aconsegueixen fent cada operació prou petita perquè equivocar-se sigui suportable, fent-ne menys, escrivint la sortida abans de l’entrada i portant un registre prou honest per poder discutir-hi.
Res d’això no és emocionant, i res d’això no està a la venda. És simplement el que queda quan treus tot el que no funciona.