El trading no és difícil perquè les idees siguin complicades. Compra barat, ven car. La plataforma té dos botons i els gràfics són gratuïts. És difícil per unes quantes raons estructurals, i aquestes raons tenen molt poc a veure amb la teva intel·ligència o la teva disciplina.
Això és important, perquè la majoria de consells tracten la dificultat com un defecte personal. Normalment no ho és.
Aprens d’un mestre que menteix
En la majoria d’habilitats, fer el que cal et dona un bon resultat força ràpid. Colpeja bé la pilota i anirà on apuntaves. Escriu bé el codi i funcionarà. La retroalimentació és honesta, i això és el que et permet aprendre.
El trading és diferent. Una bona decisió perd sovint, una mala decisió guanya sovint, i cap dels dos resultats no et diu quina de les dues era.
| L’operació ha guanyat | L’operació ha perdut | |
|---|---|---|
| Bona decisió | Merescut. Ensenya la lliçó correcta | Et castiga per fer-ho bé. Fa exactament la mateixa sensació que un fracàs |
| Mala decisió | Et recompensa. Ensenya la lliçó equivocada, i ben fort | Merescut. Ensenya la lliçó correcta |
Dues d’aquestes quatre caselles t’ensenyen una cosa certa. Les altres dues t’enganyen. La pitjor parella és la del trader disciplinat que rep un càstig i la de l’imprudent que rep una recompensa.
Aquesta és la raó més profunda per la qual el trading és difícil. També és per això que tot enfocament seriós jutja les decisions per separat dels resultats. Aquest és precisament el sentit de la columna «Segons el pla» en un diari de trading.
Cal fer centenars d’operacions per poder fiar-te dels resultats
Suposem que tens un avantatge real (edge) i guanyes el 55 % de les vegades. Quantes operacions calen abans de poder distingir-ho d’un cara o creu?
És una pregunta estàndard d’estadística, i la resposta és incòmoda. Per distingir un percentatge d’encerts (win rate) del 55 % d’un del 50 % amb un 80 % de confiança, necessites aproximadament 785 operacions.
| Si el teu percentatge d’encerts real és | Operacions necessàries abans de poder distingir-lo d’un cara o creu |
|---|---|
| 60 % | unes 196 |
| 55 % | unes 785 |
| 52 % | unes 4.900 |
La majoria de gent canvia d’estratègia després de quinze operacions dolentes. Quinze operacions no et diuen gairebé res, i cinquanta tampoc. Un trader que canvia d’enfocament cada mes no recull proves, només soroll, i pot continuar fent-ho durant anys amb la sensació que està aprenent.
Per això també és gairebé impossible operar deliberadament amb una estratègia d’avantatge petit. Abandonaries, o et quedaries sense diners, molt abans que els números demostressin res.
L’atzar normal sembla exactament que alguna cosa s’ha espatllat
Fins i tot amb una estratègia decent, les ratxes de pèrdues no són rares. Són pràcticament segures, i duren més del que la majoria de gent espera.
En cent operacions, aquesta és la probabilitat de patir almenys una ratxa de pèrdues d’una determinada llargada:
| El teu percentatge d’encerts | Probabilitat de 5 pèrdues seguides | Probabilitat de 8 seguides |
|---|---|---|
| 50 % | 81 % | 17 % |
| 45 % | 92 % | 31 % |
| 40 % | 98 % | 49 % |
Amb un percentatge d’encerts del 45 %, perfectament rendible amb una ràtio de benefici de 2:1, tens un 92 % de probabilitats de patir cinc pèrdues seguides en cent operacions, i aproximadament una de cada tres de patir-ne vuit seguides.
Vuit pèrdues seguides no semblen mala sort. Fa la sensació que l’estratègia ha deixat de funcionar, que el mercat ha canviat o que has perdut la traça. Aquesta sensació arriba puntualment a gent amb una estratègia que funciona bé. També és el moment en què la majoria l’abandona i torna a començar de zero.
Els costos són segurs i els beneficis no
Cada operació paga el spread (la diferència entre el preu de compra i el de venda), normalment una comissió i, de vegades, el finançament per mantenir la posició d’un dia per l’altre. Ho pagues tant si tens raó com si t’equivoques. El benefici només és una probabilitat.
Brad Barber i Terrance Odean van fer el seguiment de 66.465 llars en un bròquer de baix cost entre el 1991 i el 1996. El mercat va rendir un 17,9 % anual. La llar mitjana va guanyar un 16,4 %, i la cinquena part més activa, un 11,4 %. La diferència no venia d’una mala selecció d’accions. Era el cost d’operar tant.
Per tant, l’activitat mateixa té un preu, i el pagues per avançat. Fer més d’una cosa que encara no domines costa més que fer-ne menys. És just el contrari de com la majoria d’habilitats recompensen la pràctica.
La persistència tota sola no ho arregla
La resposta habitual a tot això és continuar. Val la pena saber què els va passar als qui ho van fer.
El 2020, Chague, De-Losso i Giovannetti van estudiar tothom que va començar a operar intradia al mercat de futurs sobre accions del Brasil entre el 2013 i el 2015. D’aquells que van continuar més de 300 dies, el 97 % va perdre diners. Només l’1,1 % va guanyar més que el salari mínim brasiler, i el 0,5 % va guanyar més que el sou inicial d’un caixer de banc.
Torna a llegir aquesta condició, perquè és la troballa real. No era gent que ho deixés aviat. Van perseverar, i perseverar no era la peça que faltava. La persistència és necessària, però ni de bon tros suficient, i la majoria de missatges d’ànim que llegiràs donen per fet, sense dir-ho, el contrari.
El mercat no s’està quiet mentre l’aprens
Una pista de tennis tindrà la mateixa mida l’any que ve. Un mercat, no. La volatilitat canvia, les correlacions es trenquen i el comportament del qual depenia un patró simplement pot desaparèixer.
Pitjor encara, el rival s’adapta. No operes contra la dificultat, operes contra altres persones, moltes de les quals són més ràpides, tenen més recursos i estan automatitzades. Qualsevol avantatge que es fa conegut l’esgoten els primers que el troben. Aquesta és l’única habilitat en què millorar no et garanteix que puguis mantenir el ritme.
I està dissenyat per semblar fàcil
Tot això seria manejable si la dificultat fos visible. No ho és.
No hi ha examen d’accés, ni aprenentatge tutelat, ni llicència, ni cap mínim. La interfície té dos botons, els gràfics s’assemblen als que fan servir els professionals i les primeres operacions sovint surten bé per pura sort. Res de l’experiència no et diu en què t’estàs ficant de debò, i tota una indústria es finança mantenint-ho així.
Compara-ho amb qualsevol altra activitat en què fracassa entre el 74 % i el 89 % de la gent. Portaria advertències a la porta. Aquí l’advertència és una línia de lletra petita a la part superior del web del bròquer, i els reguladors van haver d’insistir perquè hi fos.
Els mesos que vaig passar buscant al lloc equivocat
Hi va haver moltes operacions en què la meva lectura del gràfic era correcta i tot i així vaig perdre, perquè la por va tancar la posició abans que arribés el moviment que havia previst. Tenir raó i cobrar són dues coses diferents, i res del gràfic no t’ho diu.
Durant mesos hi vaig respondre aprenent més. Un altre indicador, un altre patró, una altra combinació que per fi seria la bona. Buscava una fórmula, i la recerca semblava feina, que és exactament el que feia tan fàcil continuar.
El que ho va acabar va ser operar amb un gràfic net, sense res de res. Sense cap indicador al qual culpar, va quedar clar que el problema no era l’anàlisi. Era el que jo en feia mentre l’operació era oberta.
Aquesta és la part que ningú no et pot donar en un curs, i és una bona part del motiu pel qual això és difícil.
Què ho fa realment menys difícil
Res d’això no és un argument per rendir-se. És un argument per canviar el que esperes del primer any, i per preparar-te contra els problemes concrets d’aquí dalt en lloc d’una vaga sensació de dificultat.
- Opera un sol instrument fins que hi tinguis cinquanta operacions. No pots aprendre cinc coses alhora si encara no pots distingir-ne cap del soroll.
- Mantén una estratègia prou temps per reunir una mostra. Amb els números d’aquí dalt, canviar cada mes et garanteix que no aprendràs mai res.
- Jutja la decisió, no el resultat. Saber si has seguit el pla et diu més que el benefici o la pèrdua, i ho saps de seguida.
- Ajusta la mida perquè vuit pèrdues seguides siguin suportables. No improbables, perquè no ho són. Consulta com gestionar el risc en el trading.
- Compta amb la ratxa abans que arribi. La majoria de gent abandona un mètode que funciona durant una ratxa que les matemàtiques ja anunciaven.
Preguntes freqüents
Com hauria de començar a fer trading un principiant?
Amb menys i més a poc a poc del que et sembli raonable. Un instrument, una estratègia, un pla escrit, un registre de cada operació i una mida de posició que et permeti equivocar-te vuit vegades seguides i sobreviure. El primer objectiu no és el benefici. És reunir prou operacions d’un mateix enfocament per descobrir si serveix d’alguna cosa.
Puc guanyar $1.000 al dia fent trading?
Hi ha gent que ho fa. L’estudi brasiler d’abans va trobar que l’1,1 % dels traders intradia persistents guanyava més que el salari mínim, així que, com a pla per als dotze mesos vinents, no és una expectativa raonable, i qui te la presenti com a tal t’està venent alguna cosa. La versió honesta de la pregunta és quina mida de compte i quina rendibilitat necessitaries, i aquest càlcul, tot sol, ja sol fer tocar de peus a terra.
El trading és més difícil que invertir?
Per a la majoria de gent, molt més. La inversió a llarg termini implica menys decisions, costos més baixos i una tendència de fons alcista que pots aprofitar. El trading elimina aquests tres avantatges i hi afegeix el problema de la retroalimentació de l’inici d’aquesta pàgina. Això no fa que el trading sigui un error. En fa una activitat diferent, amb un cost d’aprenentatge molt més alt.
Amb el temps es fa més fàcil?
Les parts mecàniques sí, i ràpidament. Calcular la mida, col·locar ordres, portar el registre. El problema de la retroalimentació no desapareix mai, perquè és del mercat, no teu. El que canvia és que deixes d’esperar que un resultat aïllat signifiqui res. És menys satisfactori del que sembla, i és bona part del que separa la gent que aguanta de la que no.
En resum
El trading és difícil perquè la retroalimentació menteix, la mostra necessària per confiar-hi és enorme, l’atzar normal produeix ratxes que semblen fracassos, els costos es cobren per avançat, el mercat s’adapta i res d’això no es veu des de fora.
Gairebé res d’això no parla de tu. Saber-ho val més que un altre indicador, perquè els qui plegen poques vegades són els que ho fan pitjor. Són els que es pensaven que vuit pèrdues seguides volien dir alguna cosa.